Segons el diccionari, rehabilitar és restituir alguna
cosa al seu primer estat. Malgrat això, i
pel que fa als edificis, cal que la rehabilitació
els dugui més enllà del seu estat original. La rehabilitació
ha de donar resposta a les necessitats
presents i futures, i no a les del moment en què es
va construir l’edifici.
Ens convé, per tant, imaginar què demanarem
als edificis en un futur no gaire llunyà. Molt probablement,
el que cal demanar al parc construït
és un alt grau de resiliència.
La resiliència, contrària a la fragilitat, és la capacitat
d’un ecosistema de retornar a un estat normal
després de ser afectat per pertorbacions o
interferències. La resiliència dels edificis és la seva
capacitat d’adaptar-se als canvis. És el més semblant
a la seva intel·ligència, no necessàriament
digital.
A quins canvis?
Tot sembla indicar que els edificis s’hauran d’adaptar
cada cop més a canvis climàtics i funcionals.
La variabilitat climàtica és cada cop més present,
també a casa nostra, i els edificis són un element
clau per respondre-hi adequadament.