Els casos de transformacions urbanes d’èxit són els que millor sintonitzen amb les expectatives de la societat a la qual serveixen. Un exemple conegut  és l’Eixample de Cerdà. Cerdà es va trobar amb una demanda majoritària d’espais habitables, saludables i amb la màxima qualitat ambiental possible per tal de poder oblidar una realitat pandèmica i confinada.  Va trobar el suport amb agents disposats a finançar una nova manera de viure, i va tenir la sensibilitat de fer-ho garantint la qualitat urbana per a tothom.

La transformació urbana del 22@ també és un cas d’èxit i també va saber sintonitzar amb les expectatives de la ciutat: es va iniciar en una Barcelona que se sabia per fi una de les ciutats de referència al món, i va ser capaç de convertir un teixit productiu en decadència en un districte innovador.

Els darrers anys s’ha proposat ajustar el seu desenvolupament a les expectatives actuals, que en el fons es poden resumir  en una paraula: sostenibilitat. Sostenibilitat ambiental en un context d’emergència climàtica, sostenibilitat social en un context d’emergència habitacional i sostenibilitat econòmica en un context d’emergència econòmica.

La vitalitat del 22@ depèn de molts factors, però fonamentalment de la capacitat de vehicular aquesta triple sostenibilitat.

JORDI PARÍS

Arquitecte, soci de PICHarchitects

Membre de la Comissió d’Urbanisme del 22@ Network

President de la Cambra d’Empreses de Serveis Professionals a la Construcció

seguir llegint l’article